CINEMA

Sóc autodidacta. Quan vull fer una cosa, directament em poso a fer-la i aprenc durant el procés. Amb el cinema també va ser així, lògicament.

“Feliços Trustings de los Assemblies” / 2006

La meva iniciació en aquest camp va ser experimentant amb ninots de plastilina. Va ser divertit, però és extraordinàriament laboriós. Aquest és el que vaig fer per Nadal de 2006, inspirat en les aventures informàtiques del meu company de feina i jo.

“La vida de Clara” / 2007

Afortunadament, el 2006 va aparèixer l’oportunitat de fer un documental: un encàrrec del marit de l’escriptora sabadellenca Clara Soley, de cara a celebrar el seu 40è aniversari. Unes poques setmanes de gravar entrevistes, alguna animació i un muntatge fàcil de prop d’una hora. Una autèntica trampa per fer-me creure que el cinema és així de fàcil i tirar-me de cap cap al següent projecte.

“Porqué? Porqué?” / 2011

El 2006 vaig veure una peli anomenada ¿¡Y tú qué sabes!? (“What The Bleep Do We Know!?” en anglès) que em va fer rumiar. La peli era una mena de barreja de pseudociència i misticisme quàntic / new age, que em va deixar força decebut, doncs penso que la recepta per a la felicitat no depèn tant de la ciència sinó de la pròpia actitud i molt fonamentalment en no trencar-se massa el cap en res.

El fet és que, per alguna raó, el meu cap va començar a fer xup-xup i a finals de 2006 ja tenia un primer apunt de guió en forma de documental. El juny de 2007 vaig marxar de viatge per Àsia ( la millor cosa que he fet mai ) i durant els gairebé 9 mesos que vaig estar fora, aquell guió va anar madurant i va passar de documental a ser una història amb un personatge principal, l’Anselmo, que volia fer un documental, el Pedro, que l’ajuda en les filmacions, i la Sandra, la seva nòvia que fa anys que es vol casar.

Per al documental de l’Anselmo vaig triar molt expressament una tema ben absurd i a la vegada tant Quixotesc com voler esclarir les raons per les quals la gent posa molinets de vent als balcons de les cases. La idea era presentar els problemes que pot presentar voler reduir a una resposta lògica coses que hi escapen, com és l’emoció. i per tant, tan bon punt feta la introducció de la trama, Anselmo perd la feina i la Sandra el deixa. Anselmo havia de ser el Quixot de la Informació.

El rodatge va començar cap a finals de 2008 i degut a la manca de pressupost es va allargar 3 anys, fins que l’oportunitat de presentar-lo a un festival força alternatiu de Barcelona ( Festival Nunes edició 2011 ) em va posar les piles per acabar-lo. De fet, i degut en bona part a la massiva assistència de tanta gent que havia participat en el rodatge, en vam sortir premiats amb el premi del públic.

Tot i així, “la puesta de largo” va ser poder fer una estrena a Sabadell, al cinema Imperial, gràcies a la setmana de cinema fet a Sabadell que va muntar el Cineclub, el 8 de Març de 2012.

Posteriorment, la pel·lícula la vaig presentar a diferents festivals, però la manca de recursos va fer que la qualitat de imatge i sò no fós de prou nivell, així que al final la vaig penjar a Youtube. Jo ja havia viscut la meva experiència i aquest va ser el meu millor premi.

Per als curiosos, sapigueu que el rodatge de cada escena i totes les vicissituds estan meticulosament registrades en aquest blog:

https://pqpq-film.blogspot.com/

“Miau!” / 2011

L’estiu de 2011, encara a mig rodatge de PQ?PQ?, vam gravar un petit curt, surrealista i hilarant de 10 minuts amb la colla de Sant Llorenç Savall. El van interpretar gent del poble en diferents comerços també del poble i el vam estrenar per la Festa Major. Va ser un èxit total i tothom me’n demanava còpies, però lo que més m’enorgulleix és que hi ha una generació de nens que han crescut amb aquest petit curt, i se saben els diàlegs de memòria. :-)

“Wish you where here” / pendent d’estrena

Acabada PQ?PQ?, amb aquest punt ingenu i de final feliç, i amb casament inclòs ( cal veure-la per poder jutjar ), em va venir de gust fer una cosa més agre al voltant del mon de la parella. Lògicament no desvetllaré la trama per que aquest curt de 10 minuts encara no està acabat, però situa a un capità amb problemes matrimonials en una nau amb destinació a Mart. I hasta aquí puedo leert. Comentar que està tot rodat i muntat, només falta que em posi a gravar la versió final de la cançó dels crèdits… Aquí en deixo un petit tast.

FOTOGRAFIA

fotografia

CINEMA

cinema

AUDIOVISUAL

audiovisual